Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!
I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...
I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.
Penso que no em va resultar difícil per la longitud del text o pel lèxic, sinó perquè quan parlo en públic procuro no aprendre'm un text paraula per paraula, intento tenir present el guió i les idees clau i a partir d'allà explicar el que vull transmetre al públic. Però això va ser diferent, tenia que dir en veu alta exactament el que Màrius Torres va escriure l'any 1936, amb les seves paraules i no les meves. A més, em vaig posar força nerviosa i no vaig fer-ho tan bé com sabia.
Com tot, es pot millorar amb pràctica i experiència, no ens podem desanimar. Per això he decidit interessar-me més en la poesia i literatura. Per començar he trobat un Bloc de poesia infantil i juvenil que pot servir per aquells interesats a acostar la poesia als més petits. També he trobat aquest poema sobre la Tardor:
La tardor
Els arbres es muden
de roig i de groc,
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
El vent les fa caure,
les duu fins al port.
Quan surtis de casa,
trepitja-les fort!
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades,
es tanquen de cop.
Bofill, Puig, Serrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada