El Programa eduCAT 2.0 promou l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge amb la incorporació d’ordinadors portàtils i de sistemes de projecció interactiva a les escoles amb cicle superior de primària i als centres públics de secundària.
També dóna suport acompanyament a tots els docents dels centres de Catalunya per obtenir les pautes, orientacions i reflexions adients en els canvis en l’organització i la metodologia d’aula, dins del marc del seu projecte educatiu.
Les actuacions previstes en el programa educat 2.0 enllacen amb el Programa d'àmbit estatal "Escuela 2.0", impulsat pel Ministeri d'Educació.
L'eix vertebrador del Programa eduCAT 2.0 és de caire pedagògic i té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribuir al desenvolupament de competències de caire transversal, com és ara la competència d'aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest plantejament requereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l'organització i la metodologia docents. La formació del professorat té una importància cabdal per aconseguir aquest objectiu. El programa eduCAT 2.0 desplega diferents tipologies de cursos de formació i accions d'acompanyament.
Procés de contrucció del mapa d'aprenentatge
Per tal de poder crear el mapa d'aprenentatge que he enllaçat al final de l'entrada he hagut de buscar pel cercador de google i el mister wong informació sobre educat 2.0. On he trobat més informació ha sigut a xtec, a l'apartat d'innovació i recerca. També he utilitzat els blogs d'alguns docents, tals com el de Xavier Rosell.
Fins i tot m'he aventurat a buscar informació a el caparazón a través de Google Reader i alguna piulada sobre el tema al Twitter.
Cada vegada que trobava la informació, copiava l'URL de la pàgina web i l'enganxava al Pearltree per tal de tenir-la ordenada i poder-la trobar en qualsevol moment.
Reflexió d'aquestes implicacions
Al utilitzar aquest mètode com a recerca i organització de la informació, m'he adonat de que és una manera molt visual i ordenada. és molt més ràpid i útil, ja que no ocupa espai, no es perd, es guarda automaticament i pots compartir la informació amb els altres usuaris.
Aquest ha sigut el resultat final de la meva feina.
El 23 de novembre del 2011, el Jorge ens va remarcar la importància de Twitter i el Google Reader i ens va ensenyar dos noves eines, el Pearltrees i el Scratch
Pearltrees és una eina en línea (pública) que permet crear i publicar "arbres" que organitzen de forma molt visual les adreces web. Les adreces es poden organitzar de manera ramificada, com un mapa conceptual.
Cada perla porta cap a una altra branca o cap a una web.
Jo m'he creat un compte per tal de poder gaudir de les seves facilitats.
Aquesta eina permet ser compartida a les diferents xarxes socials, correus electrònics, webs o blogs.
Aquest és un video que explica com utilitzar Pearltrees.
A més, he creat un Prearltree amb les eines treballades a GITIC i les que utilitzo de manera personal.
És important saber que es poden veure els altres pearltrees convidant i compartint-los, igual que amb el Google docs. Tot el que s'ha de fer és buscar el nom d'usuari i es poden veure els seus arbres i per tal que es pugui construir un pearltree amb més gent, el que s'ha de fer és anar a "convidar" i escriure el correu electrònic de les persones que vulguis.
Scratch és una web on hi ha programes (projectes) que ajuden a l'aprenentatge dels infants o senzillament els pot distreure amb animacions. Els projectes poden estar fets per qualsevol persona que sàpiga com fer-los i penjar-los a la mateixa web.
Per poder penjar projectes t'has de registrar a la web, jo ho he fet amb el nom d'usuari (laialm), i descarregar-te el programa.
Si feu clic veureu una pàgina on explica moltes coses i explica pas a pas com descarregar el programa.
Jo he fet aquesta animació:
Per a més informació es pot accedir a aquest link i veure un video on s'explica què és i com s'utilitza.
Penso que aquests dos programes són molt diferents, el primer és més per a emmagatzemar els URL de les webs i l'altre és una web de programació pensat per als nens petits, ja que és molt senzill d'utilitzar.
A GITIC en Jorge ens ha demanat que creem una pàgina web que ens serveixi per tenir ordenada la informació de la publicació digital i començar a publicar de manera diferent a la web.
Una pàgina web es crea per exemple anant a google i escriure sites.com. en aquesta pàgina trobarem en el futur la llista de webs que em creat.
En aquest espai web, quan cliquem al botó crear, posem les dades i creem la web, tot estarà a la xarxa. la publicació a Internet serà immediata. No es pot guardar com a esborrany.
Amb el programa de creació de webs google és molt sencill crear webs, ja que e format és semblant al d'un blog o el Google docs.
Per començar, se'ns va proposar començar la web explicant una mica qui sóm nosaltres i on vivim.
Vam inserir una fotografia nostra i després des de google maps vam copiar el frame i l'hem enganxat a l'aplicació de la web anomenada
Després hem anat creant més apartats a la pàgina web, sobre el Twitter, els mapes conceptuals o el propi dossier d'aprenentatge.
Aquí deixo l'enllaç de la meva pàgina web i una imatge.
Opino que aquest programa online per crear webs és molt interessants perquè és una manera diferents de tenir la informació (vídeos, fotos, textos, links...) a la web. A més és molt fàcil d'utilitzar i està ple de possibilitats.
Mister Wong és un servei en linea que serveix per classificar els marcadors (favoritos).
Fa una funció de marcador en el núvol, per tant, es pot tenir un llistat de les pàgines més visitades en qualsevol moment, sense necessitat d'estar a l'ordinador personal.
És un gran marcador social, ja que els marcadors poden estar publicats a la xarxa i ser compartits amb altres persones. Però si es prefereix pot ser privat i ningú te perquè veure els teus marcadors.
Gràcies a aquesta aplicació és pot veure quanta gent ha posat com a marcador alguna pàgina i d'aquesta manera tenir una informació més fiable que pel cercador, ja que si ha interesat a molta gent és perquè realment és útil.
A més caldria destacar que les pàgines marcades es poden classificar per etiquetes i així es poden trobar més facilment.
A continuació deixo un video que explica com funciona Mister Wong.
Penso que és semblant al google reader, però sense rebre informació, només guardant-la, i a més es poden fer públiques les teves pàgines.
Opino que és una manera de descobrir noves pàgines de manera ràpida i més fiable, ja que pots veure quanta gent a recomenat una pàgina. Per tant és molt útil.
Dimecres dia 26 d'octubre el grup A va presentar el treball de Qui ets tu de l'assignatura de COED. Cada persona de la classe havia de triar un altre persona i només amb una fotografia i un peu de pàgina tenia l'obtectiu de descriure-la.
Aquest és el meu treball:
Jo vaig triar l'Andrea Carcelén perquè és una noia que des de primer moment ha estat al meu costat i penso que valia la pena descriure-la.
Vaig fer una fotografia de la seva cara perquè és molt expressiva i em vaig centrar en els seus ulls ja que és la part on més t'hi fixes quan la mires.
Per tal de resaltar la seva mirada, vaig posar tota la cara menys els ulls en blanc i negre i després vaig emfatitzar el verd dels seus ulls.
El peu de foto és Els ulls són el mirall de l'ànima ja que penso que és una persona molt transparent, que no te por a mostrar-se tal i com és i que només mirant-la als ulls qualsevol persona pot saber com es sent.
Va haver molta gent de la classe que va realitzar molt bons treballs i que va ser molt original, per exemple la Karen. En el seu blog hi ha un petit recull dels treballs que es van exposar, entre ells el seu i penso que és una bona manera de veure i entendre la feina que s'ha fet.
Opino que és important saber sintetitzar la informació i saber descriure. Per fer-ho correctament es poden mirar tècniques de descripció i de composició del text. En aquesta pàgina web s'explica de manera resumida els tipus de narracions que hi ha, entre elles la descriptiva, i ofereix alguns consells. Espero que sigui útil.
Dijous 13 d'Octubre vam parlar de tres anuncis, dos d'un cotxe i un d'unes galeries. Gràcies al professor Orozco ara podem conèixer millor el llenguatge audiovisual i podem fer un anàlisi del llenguatge audiovisual que apareix en els dos anuncis.
El Dr. Orozco proposa una reflexió de la comunicació audiovisual. Creu que cada mitjà té un codi i cal preparar-se per a ser audiència i ser crítics envers els mateixos mitjans.
Diu que tots creiem que sabem veure i escoltar perquè les imatges tenen un codi universal, però que ens deixem coses, petits detalls que requereixen un aprenentatge de la vista per tal de no pasar per alt certs detalls.
Hem de veure més enllà del que tenim a la pantalla i per demostrar-ho, a continuación faré una comparació dels dos anuncis del cotxe Seat Altea XL.
El primer anunci juga amb la idea de l'Arca de Noe, ja que apareix la pluja i l'objectiu d'haver una parella de cada animal. Sense un cotxe amb tant d'espai com el Seat Altea XL no seria possible posar les bosses de viatje i tots els animals i l'anunci explica que amb aquest model és possible.
En aquest anunci hi ha un llenguatge audiovisual.
La música comença amb un tro, donant dramatisme a la situació. Els juguets no es volen quedar a casa sols i per això van cap al cotxe superant tots els obstacles. La música va augmentant el ritme i el volum a mesura que els juguets van arriban al cotxe i quan ja és de dia i el pare descobreix que estan tots al capó ocupant lloc, la música para per tal de tornar a donar importància a la imatge, que en aquest cas seria una petita mostra del que pot fer el cotxe.
Per tant com a missatge visual dona a entendre que aquest cotxe es específic per a una família gràcies als juguets. I com a missatge auditiu s'ha introduit una cançó fàcil de recordar i molt relacionada amb l'anunci.
El segon anunci comença amb una família que compra un monstre com a mascota. És un monstre que s’alimenta de l’amor que li dóna la seva família i comença a crèixer i crèixer sense parar fins a convertir-se en un monstre gegant que no pasa per les portes ni pot entrar dins el cotxe. Per que deixi de crèixer han de de deixar d’estimar-lo. Però com que no el poden deixar d'estimar decideixen comprar un cotxe més gran.
En aquest anunci hi ha un llenguatge audiovisual.
La música és la que ajuda a presentar la tràgica història que aconsegueix el seu final feliç.
La música comença fluixa i lenta i continua igual en el transcurs del vídeo, on s’explica que han d’abandonar el monstre i han de deixar d’estimar-lo perquè és massa gran i no entra enlloc. Quan s’arriba al desenllaç i apareix un cotxe més gran, la música s’accelera, augmenta el volum i es torna més animada. La música per tant ens posa en situació.
Els colors en el transcurs de l’anunci són apagats perquè volen reflectir tristesa. Al final, però apareix el cotxe, el qual dona alegria al paissatge amb el seu vermell. Hi ha detalls, com la roba dels nens de color vermell, que ens volen relacionar el color vermell amb el logo de Seat, amb la marca.
Tot i que els dos anuncis presenten el mateix producte, hi ha algunes diferències.
Tots dos anuncis han utilitzat la música per ajudar a identificar l'anunci, però no són la mateixa cançó ni és el mateix estil de música.
En els dos vídeos hi ha com a protagonista algún "animal", que fa feliç als infants, però en el primer n'hi ha molts de petits i en el segon un de molt gros.
Finalment caldria remarcar que tot i ser d'anys diferents, els anuncis han mantingut el mateix eslògan: Altea XL, la familia al poder.
Seria interessat observar el blog de la Mireia Manén ja que ha fet un bon anàlisi dels anuncis.
Penso que aquesta ha sigut una manera entretinguda de veure com la comunicació oral, escrita i digital està present en les nostres vides i aquests dos anuncis en són un clar exemple.
Potser a partir d'ara ens fixarem més en la publicitat i la mirarem amb altres ulls, sobretot gràcies al Dr. Orozco.
